|
El passat dissabte 19 d’abril es va disputar a la pista del
Poliesportiu de Puigcerdà, el primer partit oficial entre els Stick
Cansat i la gent del No Puck de BCN.
De fet, el partit era una excusa per que els companys de la capital catalana
es reunissin al voltant d’una taula a menjar macarrons, tal i com van fer
un cop finalitzat el partit, deixant sense existències macarronils al
pobre Tomàs del bar... però això ja ho explicarem més endavant..., ja us
hem “clixat”...
El divendres abans del partit, els nervis ja es veien tot pujant des
de la duana. Al Juru no hi havia ningú que el frenés i ja tenia el
longboard desgastat de tant baixar per la costa del cementiri... de fet,
tots teníem ganes de que arribés el dissabte per veure si el Juru es
calmava... L’Alf i el Turrai ja van poder experimentar que era una nit
sense dormir pensant en un partit de debò i ara, un cop ja desvirgats,
poden dir que són uns Cansats oficials... Per la seva banda, i des de
Torelló, el Fisio no parava de trucar per confirmar l’hora del partit per
posar el vídeo a punt per quan ell també fes el seu debut en competició
oficial amb l’equip. Des de Torelló, una enorme claca a la plaça major,
encapçalada per la Cris i el Max, es van aplegar en front d’una pantalla
gegant per encoratjar al seu representant...
Un cop arribat el dissabte, el Pirat’a, el Juru (com no), la Sonieta,
l’Alf i el Turrai ja eren al poli per esmorzar a quarts de dotze, tot
esperant a la gent de BCN, que tan bon punt van anar arribant es van
donar a conèixer per part de L’Avi, un altre element de la mateixa quinta
que la nostra Roca Alfons, (que de pas sigui dit, estava exultant i súper
emocionat)... ara podem dir que els vells roquers mai moren..., i un cop
els hi vàrem mostrar el camí als vestidors que tenien assignats, (sort
que ens en van donar dos...), van començar a arribar representants del No
Puck en una filera que no tenia fi... fins a un total de 21 ó 22
jugadors, més entrenador (encantador en Jordi Rupérez ), massatgista,
delegada (un petó Assun...) i totes les 15 ó 20 Cheerleaders que van
animar des de la graderia... tot un desplegament de mitjans...
Llavors ja si que els nervis i l’emoció eren màxims... realment
teníem un partit oficial a casa i el millor de tot... l’equip visitant
existia i estava allà... amb fitxatges estrangers i tot. Tot a punt... la
taula de cronometradores (mil petons Rosa i Dolors... sabia que no us
podríeu resistir a veure el nostre patinar àgil i veloç), el gel a punt,
els equips a la pista uniformats de dalt a baix, l’escalfament fet (a
aquí ja érem uns quants els que haguéssim plegat per falta d’oxigen), les
línies fetes, els porters a lloc, els cinc jugadors de cada equip a la
pista, el crono a zero i l’àrbitre... l’àrbitre... !?¿!...
l’àrbitre acabava d’enviar un missatge que s’entaulava i que pujava més
tard..... cap a les 3.... tots per terra... Però finalment, el Súper
Salva, que encara estava amb el Jet Lag del viatge a Austràlia, ve
entendre que era més important un partit de màxima rivalitat de la lliga
amateuraficionadillohobbiehockeypastelera, que no pas els macarrons de la
Tinuqui... (mil gràcies també al nostre gran Capità...).... Piiiiiii,
comença el partit...
Ja als primers 2 minuts va quedar clar que el partit seria una
demostració de patinatge per part de tots dos equips, i que els
“peculiars” estils agressius i amb habilitat demolidora no deixarien lloc
a cap mena de dubte del gran nivell que tenien els dos equips. Va quedar
clar que ens movia més la il·lusió que no pas els patins... però allà
estàvem, uns contra els altres, intentant encadenar més de dues passades
seguides sense caure a terra i on les cares de felicitat i els ulls
d’il·lusió ja valien tots els diners del mon... El golejador de l’equip
Salinas amb dos dianes treia la llengua al final del segon quart tot i
dissimular durant tota la tercera part. L’entrenador Javicheck donava les
instruccions amb distints idiomes i gesticulava per tal que els canvis de
línia es fessin amb ordre, cosa que no sempre va ser possible.
Les abraçades entre companys i rivals van ser la tònica dominant al
llarg del partit i en especial al final d’aquest i per a què en tingueu
constància us mostrem la fotografia del partit on podeu observar
clarament el bon ambient que es va respirar a la pista.
El resultat final del partit... alegria i intentar ràpidament muntar
el partit de tornada a BCN, que és el que ja estem esperant tots.
Mil gràcies a la gent del No Puck, estem encantats de que vinguéssiu
i esperem poder-nos trobar el més aviat possible, ara a casa vostra.
Manel
- Stick TV (22 de abril de 2008)
Capità
i Coordinador en Cap de Relacions Institucionals
|
